Aprofundir en la recerca de la identitat del sector del POBLET com antiga barriada del que fou municipi independent de Sant Martí de Provençals és un dels objectius que es planteja la Comissió de Memòria Històrica [1], malgrat les dificultats per trobar-ne antecedents que hi ajudin.
L’únic document trobat de moment, i que cita el nom del POBLET, es va
publicar al Anuario
Estadístico de la Ciudad de Barcelona [2], i dóna compte de la divisió en 10 districtes municipals, aprovada amb caràcter
interí en la sessió del consistori de Barcelona el 24 d’abril de 1897, arran de l’agregació a Barcelona de Sant Martí de
Provençals i de 5 pobles més del Pla (Gràcia, Les Corts, Sant Gervasi, Sants i
Sant Andreu).
En aquesta nova divisió es respectava en gran part el terme històric del
municipi de Sant Martí de Provençals [3], que amb l’annexió passava
a ser el districte 10è
de la Barcelona engrandida, i el POBLET el barri núm. 3 de l’esmentat
districte.
Font: Anuario Estadístico de la ciudad de Barcelona. Año I 1902
Amb aquesta decisió administrativa es pot interpretar que es volia posar en
valor una denominació popular que s’arrossegava d’ençà 1865, quan seguint les
directrius del pla Cerdà de 1859 es va començar a urbanitzar aquest sector de Sant Martí, situat
al sud-oest del seu terme municipal, i limítrof amb els municipis de Gràcia i
Barcelona.
Sigui com sigui, la realitat és que a partir del 1900 el nom del POBLET es
va fer servir per a identificar associacions
culturals, escolars, esportives, establiments comercials o programes de Festa
Major, etc., com: Escuela
Libre del Poblet (1906), Patronat Social Escolar Obreres del Poblet (1909), Casal Català d’Esquerres del Poblet
(1932), Poblet Boxing Club (1931), C.D. Club Deportivo Poblet (1934) , Centre Excursionista Poblet (1934), Ateneu Obrero Popular del Poblet (1937),
Festes Majors de barri, i més recentment:
Bodega del Poblet (1997), Associació
Joves del Poblet (2014) , Ateneu El Poblet (2019), botiga Confecciones El Poblet, Espai
Cooperatiu El Poblet.
A tall d’exemple, s’adjunta algunes imatges relacionades
amb els referents citats, com el Club Deportivo El Poblet, Centre Excursionista Poblet, i un
programa de mà de la Festa Major de 1944,
on a més del Poblet, ja consta en primer terme la denominació actual com “barriada de la Sagrada Família”, que
és la que s’ha anat imposant [4].
Font: La Vanguardia, 28 d'agost 1934, Pàg. 22
Font: Arxiu propi C.E. Poblet (1934)
Tornant a l’anteriorment citat Anuario
Estadístico, val la pena comentar els
límits que s’atribueixen al barri del
POBLET, que s’han marcat en vermell en el mapa que segueix de 1890, i que es
concreten de la següent manera:
“Punto de partida; el
cruce de la acequia condal con la calle de Castillejos.
Acequia Condal,
margen derecha, hasta el antiguo límite de Barcelona; sigue el antiguo límite
de Barcelona y de Gracia, hasta la Travesera; Travesera, número pares, hasta la
calle de Castillejos; Calle de Castillejos, lado de los números impares, hasta
encontrar la Acequia Condal, punto de partida”
Font: ICGC 1890 Mapa J.M. Serra
A l’interior del cercle en vermell del citat mapa de 1890, s’hi ha marcat
una zona en verd, que inclou unes construccions preexistents al Pla Cerdà, i que
en el mapa parcel·lari que segueix de Sant Martí de Provençals de 1853 [5] s’identifiquen com les cases “d’en Mariné” i del “carrer
d’en Peus” (parcel·les 186, 188 i 190), i citades per l’Enric H. March com el
“Barri de Can Peus” [6].
El citat barri de Can Peus, situat entre els actuals carrers de Rosselló-Indústria
i Sardenya-Nàpols, és anterior al futur barri que a partir de 1865 agafaria
embranzida i començaria a créixer amb la urbanització de les parcel·les 197 a
213, situades a la part inferior esquerra del mapa de 1853, tot conformant un
nucli inicial d’humils casetes de planta baixa i primer pis, que amb una
aparença de “poble petit” va fer que propis i aliens bategessin aquest sector
amb el nom popular de EL POBLET.
Josep M Sans i Aldomà.
Octubre 2023
[1] https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/02/qui-som-i-que-fem.html
[2] http://hdl.handle.net/11703/94371
[3] AMDSM, llibre actes Ajuntament de Sant Martí,
27/gener/1883 pàgines 40 a 51
[4] L’abans Barcelona. La Sagrada Família i el
Fort Pienc, pàg 84. Carles Salmurri.
[5] RACAB,
Libro de la Cana de St. Martí de Provençals /1853/ Llorenç Presas
[6] https://enarchenhologos.blogspot.com/2014/03/els-barris-de-sant-marti-de-provencals.html