BREU HISTÒRIA DEL PASSATGE DE MAIOL

Encapçala aquest article la foto de la placa centenària que fins al juliol d’enguany anunciava el nom del passatge al vianant que entrava des del carrer de València, i que lluïa enganxada a la paret de l’edifici del núm. 2, construït l’any 1887 (1), i enderrocat recentment. 

El Sr. Pere Mayol Pujolà (1819-1888) sol·licità a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals l’obertura del passatge l’1 de gener de 1875 (2)  en terrenys de la seva propietat heretats de son pare Pere Mayol Babot (1775-1845). El resultat foren 25 parcel·les de 120 a 200 m² que  varen ser adquirides per diferents propietaris per a construir-hi cases  d’una a quatre plantes d’alçada destinades a habitatges i locals de lloguer, algunes de les quals -per sort- encara romanen dempeus, tal com es pot veure en les fotos que segueixen. 

     Vista des de c/ València                                      Vista des de c/ Mallorca 
                                                                  Fotos J.M.Sans                                            
La urbanització definitiva del passatge potser no es va completar definitivament fins al 1925, i a partir del 1945 el teixit veïnal, comercial, i artesanal seguia possiblement el mateix patró que el d’abans de la insurrecció franquista del 1936. Els locals de les plantes baixes oferien tota mena d’activitats: pintor (Domingo), rellotger, fuster (Marimón), marbrista (El Renzu), impressor, tintorer, sabater (Sr. Càndido), torrador de cafè, pellaires, taller mecànic, lleteria (Sra. M.Teresa), “colmado de la Pepita”, taller de modelista/maquetista, verdulaire, la botiga de l’Isidre que llogava rentadores de roba i les portava a domicili. 

Ens centrarem, però, en els  números  20 i  25  del passatge, on hi varen néixer i viure les famílies Collelldemont i Cañameras respectivament (3) qui són les que ens han donat  la informació del paràgraf anterior i la que seguirà a continuació. 

L'any 1925 el Sr. Joan Cañameras (natural de Terrassa) va inaugurar al local de la Plaça Sagrada Família núm. 20, que formava part de l’edifici del Ptge. Maiol núm. 25, la botiga Confecciones “El Barato de Tarrasa”. L’any 1929 se’n va fer càrrec el seu germà Àngel, i posteriorment les seves filles Montserrat i Maite, que van mantenir l’activitat fins al 2006. 

Arxiu personal família Cañameras

A partir del 1950 la botiga es va renovar i va passar a denominar-se “Almacenes La Sagrada Familia”, sense alterar el bon servei a la clientela habitual. 

Arxiu personal família Cañameras, on s’hi veu d’esquerra a dreta, la Montserrat Cañameras, la Pilarín del Ptge. Maiol 20, i la M. Teresa Gleisman de la lleteria del Ptge. Maiol 23.

Per aquesta botiga hi va passar més d’una vegada el futbolista del Barça Cisco Betancourt  (1913-1998) (4), durant la seva etapa en que combinava la feina d’entrenador d’alguns equips de futbol locals amb la de representant d’una empresa tèxtil, alhora que era també veí del passatge.

A la planta principal del núm. 25 s’hi va instal·lar a partir del 1925  l’Acadèmia "Bertràn-Montaner", que acollia -en classes separades -nens i nenes del Poblet, i que va tenir molt bona acollida entre el veïnat que s’ho podia pagar.  

Arxiu personal família Collelldemont, on hi apareix en Joaquim (nascut 1918)

L’Acadèmia participava activament en la vida social del barri, com en la Festa Major del Passatge, o en la processó que per Sant Pere organitzava la Parròquia Sagrada Família. 

Foto arxiu personal família Cañameras (1950), on hi apareix la Maite assenyalada en vermell.

El Sr. Jaume Bertràn va morir l’any 1949, i després d’un període de transició, l’Acadèmia va passar a denominar-se PLUS ULTRA -nom molt del gust del règim-, tot continuant la seva activitat pedagògica fins al tancament definitiu l’any 1970. 

Arxiu personal família Cañameras (1954) on hi apareix la Maite en el pati de l’Acadèmia Plus Ultra.

La família Collelldemont vivia a l’edifici núm. 20 del passatge on -igual que la família Cañameras del núm. 25- tenien una visió molt privilegiada de la plaça Sagrada Família i del Temple a tocar. 

         Arxiu personal família Collelldemont, on hi apareix el grup familiar al balcó de la 2a planta 

En les fotos que segueixen es pot observar el canvi que va experimentar la plaça Sagrada Família del 1928 (camp de futbol) a l’enjardinament del 1932.

La dita plaça fins al 1931 es va anomenar “plaza del General Barrera” en honor del General Barrera que en aquell moment era el “Capitán General de Cataluña”;  i abans del seu enjardinament, al voltant del 1901, va ser un camp de futbol, on hi va jugar primer el RCD Español, i al voltant del 1910, els seus primers partits el CE Europa, fundat no gaire lluny, al carrer Sicília 290 (6).

                            1928. Font Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) 

1932. Font Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

Per acabar, volem esmentar la presència (1973-2016) de l’Esbart Gaudí al núm. 3 del Passatge, que enguany compleix 75 anys d’existència; de cinc Agrupacions locals del PSUC al nùm 6 (1977-1995);  també L’Ateneu Popular del Poblet fundat l’any 1915 i desaparegut possiblement a finals del 1939 (6), i de la Cooperativa El Rusc, de la qual a hores d’ara no hem aconseguit més dades.

Aquesta breu història pretén retre homenatge als descendents de les primeres famílies que van donar vida a aquest passatge, i que actualment també estan patint el canvi d’usos i de veïnatge -com d’altres indrets del nostre barri de la ciutat.

Tanquem aquest article tot desitjant la restitució de la placa centenària del nom del passatge que és un testimoni d’un passat de la nostra història local que hem de preservar i difondre.

 Josep M Sans i Aldomà

Desembre 2024


Notes

(1) 1877 Sol.licitud d’Ignacio Perelló I Miguel Mariné per edificar l’edifici del núm 2 del passatge.

Expedient 1223_00-1877. Arxiu Municipal de Sant Martí (AMDSM)

(2) 1875 Sol.licitud d’obertura del passatge.  Expedient / dossier 0858_02_1875. Arxiu Municipal de Sant Martí (AMDSM)

(3) El nostre agraïment a la Maite Cañameras; als germans Lluís, Maite i Quimet  Collelldemont, i a la Felicitat Villanueva. 

(4) https://www.lavanguardia.com/encatala/20230414/8894196/ballador-i-malabarista.html

(5) https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_la_Sagrada_Familia

(6) Ramon Arnabat I Xavier Ferré, Ateneus Cultura I llibertat, 2015,  Annex pàg.45. Anglès. Federació d’Ateneus de Catalunya.